lunes, 26 de julio de 2010
martes, 2 de marzo de 2010
Ruta Quetzal
jueves, 21 de enero de 2010
Caminar por la Vida
miércoles, 13 de enero de 2010
Ventanas
martes, 15 de diciembre de 2009
El Patio de la Facultat
miércoles, 25 de noviembre de 2009
Exposició: L’anarquia del silenci. John Cage
En el camp de la pintura, Duchamp i Cage es van conèixer a Nova York als anys 40 i van col·laborar en diverses ocasions en la producció d’obres en que intervenien elements visuals, so i atzar. Cage va desenvolupar el seu model d’aletorietat independentment i des d’una disciplina del tot diferente de la de Duchamp, però haches últim mantenia una posició singular en relació amb la pràctica artística i les seves convencions que Cage va reconèixer a l’instant. Duchamp organitza una exposició sobre scaigs i en John Cage exposarà per primer cop una obra que combina dues disciplines: la mùsica (partitura) i la pintura.
Sonatas e Interludio es l’obra mestra que es va tocar amb el piano preparat. Aquesta es una obra intermedia entre night of danger i music of changes, en la que ja no parla d’ell mateix però parla de les emocions. Music of changes està inspirat a partir d’un joc d’atzar controlat xinés; el llibre dels canvis de I-Ching. A partir d’aquest llibre en Cage va dissenyar unes partitures que donaràn lloc a aquesta obra en la que l’autor ja no parla, la mùsica i els sons parlen per si mateix.
Es declarà als anys 60 mitjançant l’influencia d’haver estat a la Black Mountain com tecno-anarquista (confiança absoluta en la tecnología per acconseguir la veritable anarquia). Cage busca sempre que el pùblic sempre sigui un factor actiu i participant de l’espectacle.
Un altre moment molt important en aquests anys es que la Universitat d’Hardvard convida a Cage i allà descobreix una cambra insonora en la que s’hauria de sentir nomès silenci però ell la va criticar dient que no existia silenci absolut allà dins perquè el seu propi cor i cos van produir sorolls. Arribarà a la conclusió de que el silenci es un concepte però no una realitat. Des d’aleshores mai més paralará d’el silenci però si d’el silenci sonor i 4’33’’ es convertirá en el gran referent seu d’aquesta concepció.
Cage ja ni tan sols organitza el sons; simplement els hi dona duració i ells es produeixen i es distribuyesen per si mateix. Al llarg de la seva vida es produirà un procés de buidament, tant de la música com de la pintura. Als primers anys de la TV a Amèrica, en John Cage va aparéixer mots cops fent performances auditives amb la que mostra la seva obra i el seu concepte de soroll/silenci.
L’any 67 Cage acconsegueix un anacronismo brutal gràcies a que acconsegueix crear amb ordenador el só d’un claricordi. És un moment d’extrema importància per a ell en el que veurà feta realitat la seva idea de tecnología al Server de la música.
Bachanale (1940)
Aquesta es una de les seves obres referència de la seva activitat creativa dins d’un moment de transició. Sons rutinaris, repetitius, fins i tot monótons fan creure que hi ha algún tipus de persecució, una mena de búsqueda fins arribar a un punt de tranquilitat i assossec.
jueves, 8 de octubre de 2009
Autocar vs Autobús
lunes, 21 de septiembre de 2009
Cómo ser feliz todo el tiempo
jueves, 23 de abril de 2009
Sant Jordi
Conta la llegenda que havia un poble amb un castell a on vivia un rei i la seva filla, la princesa. En aquest poble hi vivia un Drac que sempre tenia molta gana, va començar per menjar-se tots els animals dels pagesos i quan no hi quedaven es va a acabar per menjar-se a la gent. Tot el poble, en disposició de trobar una solució es van reunir a la plaça major i van decidir que algú s'havia d'encarar amb el Drac i donar-li mort. D'entre tots els habitants del poble va a estar elegida la princesa.
Encara que el Rei era el seu pare no va a poder evadir l'encàrrec encomiat a la seva filla i aquesta va a anar a on el Drac era. La pobre, morta de por cridava tot arreu fins que un fantàstic cavaller, en Sant Jordi va arribar damunt del seu cavall blanc tot valent per enfrontar-se al temible Drac. Es quan li va clavar la seva espasa i allà a on la sang del Drac va caure van néixer rosers d'on el apost Sant Jordi agafaria una Rosa per donar-li a la princesa que havia estat salvada.
Aquesta llegenda està molt estesa entre els catalans i quan arriba Sant Jordi es tota una festa per ells. Els carrers s'adornen amb la senyera, hi han parades de roses tot arreu, es regalen llibres i la gent surt fora a passejar, a mirar l'ambient perquè les rambles s'omplen d'escriptors que signen els seus llibres als lectors que els porten amb la il·lusió de conèixer-les i parlar amb ells.
Feliç dia de Sant Jordi
Feliz dia del libro
martes, 21 de abril de 2009
Jauja
En una carta del escritor granadino Ángel Ganivet, fechada en 1882, ese autor parece optar por la segunda opción:
Una sociedad cuyo objeto fuera realizado permanentemente, compuesta de individuos que viviesen sin objeto determinado, y gobernada más por la fuerza de las cosas que por el arbitrio de las personas, sería una verdadera Jauja.Jauja es hoy una provincia del Perú, que está situada en la provincia de Junín.